Si poguera ser la mà

per sostenir-te sempre alçada, 

ferma com roca enlairada

no ho dubtaria un instant. 

​

Com el riu es fon a la mar

i la nit a la foscor tancafa,

sigues la llum desitjada,

sigues com foc a la llar. 

​

Que el teu somni ja es ací,

ompli tots els nostres versos 

que des d'un cor alcorí

als teus peus estesos

com joies de l'or més fi

accepta'ls el preguem cortesos.

​

Si foresfruita d'estiu,

dolç albercos i cirera, 

i en vincre el fred la foquera

per tornar al teu caliu.

​

Sigues com bes furtiu

que tot enamorat volguera,

sigues la nostra cimera,

oroneta que fuig del niu.

​

Fresca a la nit calorosa,

aigua clara al mes d'agost,

eres dona primorosa

d'aquest poble tant ditxós,

perfumada com la rosa 

emperadriu de les flors.

​

I queda ací proclamat

davant de tota l'alcora,

terra de sang cristiana i mora

que comença el teu regnat.

​

No cauràs mai en l'oblit

i per mes lluny que estiguem

orgullosos ens mostrem

del poble més ben parit,

Alcora d'Alcalaten

que entre totes t´ha escollit.

​

​

Luis Fernando Redolat García

​

​